Quan pensem en agricultura urbana, cistelles agroecològiques o llavors autòctones ho associem automàticament amb un imaginari local, artesanal, gairebé folklòric, allunyat de les grans estructures que configuren el món. Però en realitat, és l’agregació de molta gent petita fent coses petites la que acaba obrint pas als grans canvis. La dimensió local i la dimensió global no son compartiments estancs, sinó vasos comunicants. I les transformacions desitjables comencen des de baix. De fet, inclús quan la cada cop més invasiva enginyeria social intenta invertir la direcció del canvi, ho fa mitjançant l’apropiació prèvia de les eines que la inteligencia colectiva ha generat.
El projecte Mans a la terra opera des de fa 15 anys en el marc local de Barcelona i el seu cinturó agropolità, però sempre ha tingut una vocació de transformació estructural global. No entenem activitats com conrear aliments, teixir comunitat i regenerar el territori com una forma d’escapar als grans reptes globals del nostre temps, sinó precisament com una forma de donar-hi resposta.
Una manera de comprovar-ho pot ser observar de quina manera les activitats locals del projecte s’alineen amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) globals de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. I agafem els ODS com a referència i de manera pública perquè existeix una campanya d’extrema dreta contra l’Agenda 2030. Una campanya insidiosa que intenta, com sempre, confondre’ns sobre qui és l’enemic real.
Aprofitem doncs, abans de seguir, per aclarir que la nostra resposta és que els ODS -amb l’excepció de l’objectiu de creixement econòmic, que tal com està enunciat no compartim- NO són el problema. L’Agenda 2030 no és l’expressió d’un poder imponent, sino d’un consens impotent. Perquè el problema amb els acords fràgils i humanistes que elabora la ONU no és el seu contingut, sinó la incapacitat per traduir-los en fets. La realitat és que els interessos imperials i corporatius estan arrassant amb el poc que queda de coordinació mundial relativament equitativa al si de Nacions Unides. No ens deixem doncs manipular, l’Agenda 2030 no és el problema ni és l’enemic.
I ara si, i sense entrar-hi a fons, passem a descriure alguns punts en comú entre els ODS i Mans a la terra:
ODS 2: Fam zero i agricultura sostenible. L’objectiu més directe de Mans a la terra és la producció d’aliments sans i de proximitat. Promovent el cultiu en horts urbans o el consum de quilòmetre zero, el projecte contribueix a la sobirania alimentària i a la promoció d’una agricultura realment sostenible.
ODS 3: Salut i benestar. La promoció de l’autogestió de la salut mitjançant la fitoteràpia mediterrània i el consum d’aliments ecològics impacta directament en la salut física i mental de les persones participants. A més, els horts urbans són espais que clarament milloren el benestar i la qualitat de vida, tal com reporten els seus participants de manera recurrent.
ODS 4: Educació de qualitat. La formació agroecològica regenerativa és un pilar fonamental del projecte. En oferir cursos pràctics i vivencials, Mans a la terra no només transfereix coneixements tècnics, sinó que també fomenta una educació en valors ambientals i socials.
ODS 6: Aigua neta i sanejament. Les pràctiques agroecològiques que promou el projecte, com la gestió sostenible i circular de l’aigua o les pràctiques regeneratives que incrementen la retenció d’aigua al sòl, contribueixen a la millora de la qualitat de l’aigua i a la gestió eficient dels recursos hídrics. Aquest és un front especialment sensible, degut a l’entorn mediterrani i a la sequera estructural induïda pel canvi climàtic.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles. La construcció d’un cinturó agropolità a Barcelona i la creació d’horts comunitaris transformen espais degradats en zones verdes productives. Això no només reverteix la pèrdua de biodiversitat, sinó que també enforteix el teixit social i comunitari, així com disputa el poder immobiliari concentrat que condiciona les nostres vides. A més, en recuperar sòl urbà per a usos comunitaris, el projecte contribueix a fer les ciutats més inclusives i resilients
ODS 12: Producció i consum responsables. El foment del consum responsable i de proximitat, així com la pràctica d’una agricultura regenerativa que cuida el sòl, són accions clau per a l’ODS 12. El projecte aposta per un model de consum que qüestiona les dinàmiques de la societat de consum imperant
ODS 15: Vida d’ecosistemes terrestres. La regeneració del sòl és un dels eixos centrals de Mans a la terra. Mitjançant l’ús i difusió de tècniques de compostatge i agricultura regenerativa, treballem per promoure la fertilitat de la terra i protegir la biodiversitat del sòl.
ODS 1: Fi de la pobresa i ODS 10: Reducció de les desigualtats. En promoure la transició ecosocial, el dret a una alimentació digna i l’accés a la terra, el projecte aborda les desigualtats socials i econòmiques. A més, fem activitats gratuïtes o a preus populars per facilitar l’accés a persones de qualsevol nivell d’ingrés.
ODS 5: Igualtat de gènere. Les iniciatives d’agroecologia urbana sovint empoderen les dones, que tenen un paper clau en la producció d’aliments i la cura del territori. I els valors i pràctiques de Mans a la terra s’emmarquen en una perspectiva ecofeminista.
En resum, cada llavor plantada, cada persona formada i cada metre quadrat de sòl recuperat és un pas cap a la consecució d’aquests objectius globals. Mans a la terra demostra que la sostenibilitat no és només un concepte abstracte, sino una pràctica quotidiana que connecta les persones amb la terra i entre elles, construint un futur més just, saludable i resilient per a tothom.
Remenat – Mans a la terra juliol 2026
