QUÈ TROBARÀS EN AQUEST CURS?
Aquest és un viatge en tres dimensions orientat a guanyar vitalitat i a construir flexibilitat metabòlica desde la coherencia evolutiva:
- Cartografia
¿Quins equilibris ens vertebren? Entendrem el cos des de diversos angles: del matí a la nit, de la respiració a l’alimentació, del moviment al descans, de la salut mental a la regulació energètica
Traçarem mapes que ens ajudin a entendre els pilars que sostenen el conjunt per, des d’aquí, poder captar els contorns de la nostra configuració personal concreta. I ho farem basant-nos en evidència científica que, des d’una mirada integrativa, afegeix una capa de precisió, actualització i accionabilitat als aprenentatges que com a humanitat hem extret de l’observació dels cicles naturals
L’objectiu és ajudar-te a navegar el mar de consells que ens envolta sense naufragar. De fet, no necessitem cap curs per adquirir bona informació: entre la IA i les xarxes socials ho tenim tot a mà. Però ja que no tenim temps per llegir-ho tot, menys encara per provar-ho tot, el curs ens ajudarà a prioritzar i personalitzar
- Navegació
Compartirem hàbits, exercicis i remeis. I ho posarem en pràctica, perquè és al navegar que entenem les senyals del cos i ens empoderem amb el que ens funciona. La integració mai és només cognitiva. I la informació sense acció és poc més que dispersió. Integrarem doncs a partir de la combinació de coneixement, pràctica i escolta del propi cos
Assaig i error ¿On estan els meus nusos? ¿Com es desfan? Quin gust quan trobem els recursos adequats! Una reserva d’energia s’allibera; una energia de la que avui no anem sobrades
Que ens ha motivat a venir? Curiositat preventiva? Un problema de salut crònica? Manca de vitalitat i energia? Interès per l’envelliment saludable? Vocació d’ajudar a altres persones? Orientarem el curs cap al que necessitem
- Vent de cara
Com que no em sento bé recorro a sucedanis de felicitat: compres, scrolls, ultraprocessats o substàncies. I com que aquests succedanis no són saludables, no em sento bé: inflamació crònica, estrés oxidatiu, desregulació metabòlica. Però la roda de hamster no opera restringida a l’esfera individual. Com exploro en aquest article, no podem separar les nostres fascies de la precarietat laboral ni la nostra microbiota de les ofertes del supermercat
El nostre cos és indissociable del cos col.lectiu. I el vent no bufa a favor. Arribar esgotat a un pis compartit després de passar hores en una feina sovint absurda no ajuda a cuidar-se. I al mateix temps, és en aquest context on més vital resulta disposar d’eines i driblar els sucedanis
Necessitem acció col·lectiva per defensar la sanitat pública i democratitzar els béns comuns. I en paral.lel, necessitem cultivar un centre conscient. Perquè en una societat que envelleix i alhora retalla la cobertura social, enfortir el múscul de l’autogestió de la salut és part de la resposta. Per sort, no tot depèn de posar-hi massa temps o diners. Compartirem la situació de cadascú i recursos d’ajuda mútua
